distingir
1 1 v. tr. [LC] Fer que (una cosa) es diferenciï d'una altra, no es confongui amb una altra. Aquestes ovelles, les distingirem de les altres fent-los una marca a l'esquena. Els caràcters que distingeixen aquesta espècie de les altres del mateix gènere. La raó distingeix les persones de les bèsties.
1 2 intr. pron. [LC] Diferenciar-se una cosa d'una altra, no confondre's amb ella. En la foscor, el llim no es distingeix de la pedra. Aquestes dues espècies es distingeixen principalment pel color. En què es distingeixen aquestes llavors?
2 1 tr. [LC] Elevar per damunt del comú. El talent que el distingeix.
2 2 intr. pron. [LC] Estar per damunt dels altres, per damunt del comú de les persones o de les coses. Distingir-se pel seu talent, per les seves virtuts. El seu estil es distingeix per l'elegància. Distingir-se en les lletres.
2 3 tr. [LC] Fer particular estimació (d'una persona) amb preferència a d'altres. El príncep el distingia molt.
3 1 tr. [LC] Reconèixer (una persona o una cosa) entre altres o d'una altra per algun senyal o característica. No distingeix la tela del cotó. No distingeix els bons dels dolents. Distingir un color, un so, d'un altre.
3 2 tr. [LC] Considerar com a distint. Els van llençar tots sense distingir bons i dolents.
3 3 tr. [LC] Separar en classes o categories atenent a determinades propietats o característiques. Distingir els fonemes d'una llengua en vocals i consonants. Distingir els sons en aguts i greus.
4 tr. [LC] Percebre clarament. Distingir un llum a distància. Des d'ací no distingeixo si és ell o no.
